Nou judici contra l’abús policial

S’obren les portes, baixen amb les porres enlaire i de sobte, un cop. Enmig del cap. Sang.

La contundent actuació policial dels Mossos d’Esquadra d’aquella nit del 28 de Maig de 2014 ja té cita per a judici. Impossibles de negar, les conseqüències d’aquell joc de bastons en que només repartien els uniformats, van provocar ferides greus que van requerir set grapes al cap d’un detingut i l’hospitalització amb nas trencat i tres punts a un altre. Un tercer detingut acabà també amb diverses contusions i ferides.

El que queda per veure és si fruit d’aquest judici, que tindrà lloc els dies 30 d’abril i 2-3 de maig en sortirà una condemna o per contra, tot atribuint la presumpció de veracitat a les versions policials, es trobarà alguna justificació al que a parer de diversos advocats personats en la causa no és més que un claríssim capítol d’abús policial. Amb resultat de lesions greus. Amb nocturnitat i molta, molta mala hòstia.

És el judici en que els coneguts com a “Quatre Roses” porten ara al banc dels acusats als agents que els van detenir, ensangonant la paret contra la que els van enclastar, al carrer Rosés del barri de Sants.

Els Quatre Roses van ser condemnats amb diverses penes de nou mesos i fins a dos anys de presó per haver llençat pedres als agents policials enmig de les protestes per l’intent de desallotjament del Centre Social Can Vies. Els fets es situen exactament a la tercera nit d’aldarulls i si bé el suposat llançament d’objectes hauria tingut lloc a la plaça de Sants, els detinguts haurien estat seguits carrers amunt per diverses furgonetes policials fins a barrar-los el pas i procedir a la seva detenció. Però els testimonis no parlen de corredisses sinó de gent caminant que de sobte són sorpresos per furgons policials que avançant a gran velocitat i en contra direcció s’aturen de cop i vomiten agents plens de ràbia amb les porres alçades que descarreguen contra quatre persones provocant l’esquitx de sang que durant dies es podia veure a la paret, a tocar de Can Mantega, fins que l’Ajuntament de Barcelona va córrer a netejar-lo.

Aquells detinguts, colpejats i forçats a suportar el procés judicial pel qual la Generalitat els demanava fins a set anys de presó, van acabar sent condemnats. La sentència, en relació a l’únic element probatori que va tenir en consideració, la versió policial, ho reconeixia així: “no s’aprecia element o circumstància que permeti dubtar de la seva imparcialitat”. Fàcil i dèbil punt i final que restableix un cop més el sistema d’impunitat policial que els moviments polítics i socials dissidents de la ciutat i del país mai hem oblidat. No ens ho han permès.
Els seus cops de porra, els mateixos que patirem l’1 d’octubre, ens posen a lloc. Ens recorden qui són i qui som.

De sobres sabem com n’és de difícil treure’ls la careta. I per això, per haver-ne pogut portar alguns al banc dels acusats, dins del seu propi sistema judicial, estem més que satisfets. Perquè el repte no ha estat citar-los a judici, sinó demostrar-los que no ens fan por. Que seguim on érem. Al costat dels qui lluiten i dels qui, com tu, llegeixes aquestes ratlles i saps perfectament de què parlem.

Perquè cada dia en som més. No callem. Actuem!
Can Vies es quedà al barri.
Nosaltres seguim als carrers! Prou impunitat policial!

UDON denuncia la solidaritat

Fa un any ens trobàvem als carrers cridant i assenyalant que la franquícia UDON de Sabadell explotava i acomiadava. Uns mesos que van omplir els carrers de lluita, i molta solidaritat. Lluita en forma de piquets permanents davant de l’establiment, enganxades massives d’adhesius a l’entorn del local i un suport de centenars de veïnes i solidàries que van aconseguir buidar el local durant setmanes, i pujar els colors a l’empresari que regenta el negoci i que tant bel·ligerant es mostra contra els drets de les seves treballadores.

Mesos més tard, se’ns amenaçava, a la Resposta Solidària, amb una querella per uns delictes que no reconeixem. Se’ns ha buscat durant temps, i a dia d’avui se’ns continua buscant per portar a judici a gent que l’únic que va fer va ser solidaritzar-se davant d’una situació d’explotació, precarietat i injustícia a la nostra ciutat.
Davant d’aquesta persecució, l’únic delicte que reconeixem és: respondre solidàriament contra l’explotació laboral practicada per la franquícia UDON Sabadell a les seves treballadores.
I volem advertir que la solidaritat aflora i augmenta quan les desigualtats s’aguditzen. I que la Resposta Solidària som totes aquelles que ens solidaritzem i denunciem cada atac a la dignitat que patim com a treballadores. Som aturades, treballadores que també hem patit la precarietat més extrema, treballadores de la llar, del sector càrnic o del sector serveis. Som aquelles que mai callarem. Som aquelles que ens solidaritzem. Som una, deu, cent i mil solidàries disposades a donar la cara les vegades que faci falta. I per tant, serà difícil trobar-nos, denunciar-nos i reprimir-nos a totes.

Davant d’aquesta amenaça repressiva que patim com a col·lectiu, exigim:

  • Que l’empresari Gerard Escaño, propietari d’UDON Sabadell, acabi amb la persecució judicial cap a nosaltres.
  • Que l’empresari Gerard Escaño, propietari d’UDON Sabadell, millori substancialment les condicions laborals de les seves treballadores arrel de les denuncies que fèiem fa un any

I per últim, emplacem a totes les solidàries de Sabadell, i dels país, a mostrar la seva solidaritat amb la persecució que estem patint, i restar atentes a futures convocatòries i mobilitzacions.

Perquè hem decidit no estar mai més soles.

Amb el suport mutu i la solidaritat com a bandera, TOTES SOM SOLIDÀRIES!

El TS acorda llibertat sense mesures cautelar per a Mireia Boya

Avui, 14 de febrer, la militant de la CUP i de l’Esquerra Independentista Mireia Boya ha estat citada a declarar davant del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol com a investigada pels delictes de rebel·lió i sedició. La seva citació per part de l’Estat espanyol ve motivada per la celebració, el passat 1 d’Octubre, del referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

Després de la declaració, la Mireia ha estat deixada en llibertat sense mesures cautelars.

 

Des d’Alerta Solidària, organització antirrepressiva de l’Esquerra Independentista , i des de la Candidatura d’Unitat Popular no pensem ni celebrar ni blanquejar l’actuació del Tribunal Suprem i de la resta d’aparells repressors de l’Estat Espanyol pel simple fet d’haver acordat la llibertat sense fiança de la Mireia, perquè creiem que l’ofensiva repressiva i antidemocràtica de l’Estat espanyol contra l’independentisme i contra l’1 d’Octubre no ha acabat, ni acabarà fins que el nostre poble sigui lliure, i amb ell les represaliades polítiques. No pensem celebrar que la Mireia sigui deixada en llibertat mentre que contra ella i contra la resta de persones represaliades per complir amb el mandat popular de l’1 d’octubre continuïn sent investigades pels Tribunals espanyols.

Volem denunciar una vegada més que la condició d’investigada de Mireia Boya, igual que la de la resta de persones investigades, respon a la causa general de persecució policial i judicial de l’Estat espanyol en contra del projecte polític independentista i de qualsevol moviment que pretengui qüestionar els privilegis que l’Estat monàrquic espanyol protegeix. En aquest sentit volem recordar que la repressió contra l’independentisme arreu dels Països Catalans ve de llarg i té com a objectiu estendre la por dins d’aquest moviment popular i portar-lo o bé a la desmobilització o bé a la renúncia als objectius que defensa i els mitjans legítims que ha emprat per defensar-los.

Per aquest motiu, reiterem que no pensem demanar ni perdó ni permís per ser lliures i que no defallirem fins a tenir la llibertat del nostre poble, arreu dels Països Catalans: no ens rendirem, no ens han vençut, ni encara menys convençut. La determinació d’aquest poble de lluitar pels seus drets polítics, socials i nacionals no l’aturaran ni els cops de porra ni les amenaces.

També volem aprofitar per mostrar, un cop més, la nostra solidaritat amb totes les empresonades per motius polítics. Des d’aquí enviem una càlida abraçada a les presoneres polítiques de l’Estat, en Jordi Cuixart, en Jordi Sánchez, en Joaquim Forn i l’Oriol Junqueres. I també un record i una abraçada a les exiliades, i tot el suport i el coratge a aquelles que en els propers dies han estat citades a declarar al Tribunal Suprem, però també a molts altres tribunals de l’Estat per exercir i defensar drets polítics, socials que corresponen a tots els pobles del món.

Per això, perquè creiem que cal seguir lluitant per aturar aquesta cursa repressiva en què s’ha sumit l’estat espanyol, i perquè nosaltres creiem que aturar aquesta cursa és lluitar per la democràcia, lluitar pels drets polítics i socials de les classes populars i la classe treballadora i, en definitiva, lluitar per la república als Països Catalans.

Ara i sempre, ni una més!
Ara i sempre llibertat preses polítiques.
Davant dels judicis polítics, sortim totes al carrer.
Per l’amnistia total i per la república.

Països Catalans, 14 de febrer de 2018

Admesa la querella pels fets de l’1 d’octubre a l’IES Pau Claris de Barcelona

 

El Jutjat d’Instrucció núm. 7 de Barcelona ha notificat a les parts l’admissió a tràmit de la querella que va interposar Mata T. pels delictes de lesions i contra la integritat moral i amb l’agreujant d’odi de motivació ideològica i de gènere.

 

Es tracta d’un nou pas en l’avenç per esclarir els fets d’aquell històric 1 d’octubre així com per escatir ordres de comandament, jerarquies i confirmar la tesi de l’operació de terror duta a terme per les forces de seguretat del seu Estat.

 

Un nou avenç en el front judicial al que recorrem amb recança i totes les precaucions del món en saber de sobres la diferent eficàcia i celeritat que s’hi dona si es tracta d’enjudiciar policies o independentistes.

 

No volem desaprofitar l’ocasió per fer un reconeixement públic a tots els advocats i advocades que de manera desinteressada i voluntària, dediquen temps i esforços a aquestes causes, i basteixen la extensa xarxa jurídica de col·laboració amb Alerta Solidària. Des de Barcelona, Girona, Reus, Lleida, Manresa, Sabadell, Tortosa, Castelló, València, Palma… A totes elles, el nostre agraïment pels esforços presents, per la seva aportació en el futur del nostre poble.

 

Ni un pas enrere!

 

 

Alerta Solidària

13 de febrer de 2018

Condemnat a un any de presó l’Andreu Curto Baiges: no ens aturem, continuem!

NI 4 ANYS, NI 1 DIA, ANDREU ABSOLUCIÓ

El passat 5 d’octubre tingué lloc a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici contra l’Andreu, per haver participat en la Vaga General del 29 de març de 2012, i més concretament per haver participat en el piquet del barri de Sants, al seu pas per l’Hotel Vinci, situat al carrer Consell de Cent núm. 51 de Barcelona. El Fiscal demanava per aquests fets 4 anys de presó, sota les acusacions de delicte de danys, de coacció en relació als drets dels Treballadors i per desordres públics.

En la sentència, el jutjat penal núm. 13 de Barcelona condemna el vaguista Andreu Curto Baiges, com a responsable d’un delicte de danys i un delicte de coaccions, i l’absol del delicte de desordres públics. La condemna és una pena d’un any de presó i una pena multa de 4 mesos a raó de 7 euros dia, així com al pagament de la responsabilitat civil de 1.268,53 euros. A més, l’Andreu ha estat condemnat a pagar la meitat de les costes judicials així com la inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna.

Ens trobem davant d’una sentència antijurídica i de marcat caràcter polític. Durant el judici cap dels testimonis van declarar ni tan sols insinuar que l’Andreu causes els suposats danys (trencar dos cendrers i llençar dos petards). El jutge arriba a afirmar literalment en la sentència que “resulta irrelevante que el acusado fuera o no la persona que materialmente llevo a cabo el lanzamiento de las bengalas o las macetas”. Així doncs, el jutge condemna l’Andreu per la simple participació en el piquet, malgrat haver quedat acreditat que ell no va realitzar cap de les accions concretes objecte del judici.

A més a més hi ha hagut diversos fets que ens han causat una situació d’indefensió jurídica greu. El fet que el jutge no resol en la sentència la impugnació que va realitzar la defensa respecte diverses de les probes presentades per la fiscalia, o que els Mossos d’Esquadra no van aportar a l’expedient judicial una gravació de les càmeres de seguretat de l’hotel on es podia observar la seqüència completa dels fets objecte del judici.

La sense raó feta realitat. Una sentència condemnatòria per una causa que mai no hauria d’haver existit: condemnen la lluita social mentre la corrupció i les retallades, a mans del capitalisme, aniquilen dia a dia els drets bàsics de les classes populars. Condemnen la lluita social mentre s’imposen  reformes laborals validades per alguns sindicats que a canvi de quatre engrunes regalen els drets de la classe treballadora.

Considerem especialment greu aquesta sentència pel fet que posa en entre dit l’exercici del dret a vaga i a la lliure participació en els piquets. Cal recordar que sense l’exercici contundent del dret a vaga per part de la classe treballadora, seria inimaginable qualsevol dels drets i conquestes socials assolides en els últims 150 anys.

Per últim volem recordar que l’Andreu portava gairebé 5 anys amb una petició fiscal que li demanava que complís 4 anys de presó per haver participat en la defensa dels drets de totes. 5 anys de la seva vida, de la seva família i del seu entorn en un parèntesi, davant d’una petició fiscal aberrant.

Des del Grup de Suport #AndreuAbsolució i Alerta Solidària no acceptem aquesta sentència i continuem demanant l’absolució d’Andreu: hem recorregut la sentència a l’Audiència Provincial de Barcelona. Davant de qualsevol condemna no ens aturarem en la defensa dels drets socials, continuarem denunciant la repressió i fent costat i suport a Andreu en els 2 judicis que encara té pendents del mateix dia de la vaga.

Si ens toquen a una en toquen a totes!

Andreu Absolució!

 

Tortosa – Sants,

Països Catalans, 12 de febrer de 2018

Ivan Altimira, conseller del districte de Sant Andreu de Barcelona, és citat a declarar aquest divendres

Divendres 9 de febrer a les 10h esta citat a declararIvan Altimira, conseller de la CUP-Capgirem Barcelona al Districte de Sant Andreu per un presumpte delicte de resistència durant un acte a favor del referèndum el darer 17 de setembre ala Plaça Assemblea de Catalunya de La Sagrera.

Durant la celebració del’acte es van apropar diverses patrulles de la Guàrdia Urbana de Barcelona demanant identificar als organitzadors de l’acte organitzat per Omnium Cultural, ANC, ERC, PDeCat i CUP, en aquest context i al demanar explicació sobre la petició d’identificació va ser detingut violentament David Carmona, militant de la CUP de Sant Andreu, que durant la violenta detenció va patir diverses contusions ie rosions a la cara I front. La Guàrdia Urbana va justificar aquesta detenció perquè el David Carmona, segons la seva versió, estava fent fotografies dels agents.

El fet que en un primer moment no es denuncies cap fet concret al Sr.Altimira va propiciar que el Jutjat d’Instrucció 16 arxives el procediment respecte al conseller de districte, resolució que va ser recorreguda per la defensa dels agents i fiscalia, modificant el jutjat instructor el criteri i nicial i citant a declarar a l’Ivan Altimira encondició d’investigat el proper divendres 9 de febrer a les 10h.

Des de la CUP I Alerta Solidària, organització antirrepressiva de l’Esquerra Independentista considerem aquesta citació com un pas més en la política repressive de l’aparell estatal (en aquest cas la Guàrdia Urbana en col·laboració amb la fiscalia) contra l’independentisme I aquells que lluiten per la República Catalana. Amb aquesta actuació de la Guàrdia Urbana, s’evidencia la necessària revisió, per part del govern municipal d’Ada Colau, del cos de la Guàrdia Urbana que sovint actua amb desproporcionalitat, parcialitat i marcat caràcter ideològic.

La repressió no farà retrocedir als nostres electes ni a la militància del ’Esquerra Independentista en la lluita per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans, per això cridem Ni Una Més i us convidem a participar en la concentració de suport a l’Ivan Altimira el divendres 9 de febrer a les 10h a la Ciutat de la Justícia.

Barcelona, Països Catalans a 7 de febrer de 2018

Condemnades 3 antifeixistes a 18 mesos de presó i 3 absoltes. Ni 17 anys ni 1 dia!

Avui, 2 de febrer de 2018, ens ha estat notificada la Sentència de les companyes antifeixistes encausades pel 12 d’octubre de 2013, dictada pel Jutjat Penal n. 22 de Barcelona. El judici va tenir lloc el novembre de 2017.

La Sentència condemna a 3 de les nostres companyes a 18 mesos de presó i al pagament d’una pena multa de 10 dies a cada una de les 3 antifeixistes i ha absolt a les altres 3 companyes.

El Jutge compra el relat fixat pel Fiscal en cap de delictes d’odi, Miguel Angel Aguilar, en la seva interpretació extensiva de fets que en el si del judici no varen quedar acreditats. El Tribunal acaba assumint, així, els postulats dels feixistes en dotar-los de major protecció per preservar la seva ideologia i les seves pràctiques violentes en la nostra societat, creuant una línia que mai no s’hauria d’haver creuat. Així mateix manté les mesures cautelars fins que no sigui ferma la Sentència.

Davant d’aquests fets tant greus, des d’Alerta Solidària i des del Grup de Suport amb les antifeixistes encausades pel 12 d’octubre de 2013 rebutgem aquesta Sentència i la deriva de la Fiscalia de Delictes d’Odi, i manifestem que recorrerem la Sentència fins on faci falta, perquè ser antifeixista no és cap delicte sinó una obligació. Seguirem exigint l’absolució de les companyes que han sigut assenyalades pels Mossos d’Esquadra per la seva ideologia, i penalitzades per part del Ministeri Fiscal, no retrocedint en la nostra lluita contra el feixisme. En aquest sentit, cal recordar que durant el judici un dels feixistes va afirmar haver assenyalat un dels encausats per indicacions dels Mossos malgrat no haver-lo reconegut realment.

Així mateix volem enviar la nostra solidaritat i afecte a les companyes antifeixistes, a les seves familiars i amistats, tot animant-vos que resteu atentes a properes convocatòries del Grup de Suport per exigir l’absolució de les encausades i reivindicar la legítima i necessària lluita antifeixista.

Ni 17 anys ni un dia de presó per ser antifeixistes.

Totes Som Antifeixistes.

Demanem la citació del Subinspector de la policia que va lesionar a Marta T. a l’escola Pau Claris

Des d’Alerta Solidària hem demanat avui al Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona que citi a declarar en qualitat d’investigat al Subinspector del CNP amb número 70.231 com a presumpte autor de les lesions provocades a Marta T. el passat 1 d’octubre al col·legi electoral CEIP Pau Claris. La identificació de l’agent va ser possible gràcies a les imatges gravades aquell dia durant la brutal actuació policial al col·legi electoral, imatge que es va repetir arreu de Catalunya. La relació dels agents actuants i de la correspondència entre el distintiu i el número personal de cada un, aportada a requeriment del Jutjat, va permetre identificar personalment al subinspector en qüestió.

D’altra banda, des d’Alerta Solidària considerem que la coordinació de l’operatiu policial contra el referèndum i la violència sistemàtica i generalitzada de les unitats que van actuar als col·legis electorals del referèndum apunten a una responsabilitat clara i directa dels comandaments policials i polítics. De fet, l’informe del Coronel de la Guàrdia Civil Perez de los Cobos confirma el què era una evidència en relació a la coordinació policial i les ordres que van rebre les unitats i agents actuants. És per això que en els propers dies i setmanes instarem al Jutjat d’Instrucció a practicar noves diligències d’investigació per tal de depurar responsabilitats més enllà dels agents concrets que puguin resultar autors de fets delictius.

Aquestes mesures judicials són part de tots els esforços que des de l’Esquerra Independentista durem a terme per tal de combatre la impunitat policial i política per la repressió i violència patida per tanta gent el passat 1 d’octubre.

Barcelona, 1 de febrer de 2018

Alerta Solidària

Organització Antirepressiva de l’Esquerra Independentista

Judici 8G: Jo també estava al Bemba

Des del col·lectiu d’encausats del cas Bemba volem denunciar el despropòsit que
comporta dur a onze joves a judici per uns fets ocorreguts els 2003 dels quals els
únics responsables són el llavors equip de govern del PSC i els caps de la policia
municipal de Sabadell.

Volem recordar que aquests fets es remunten a la nit del 27 de setembre del 2003 quan la unitat antiavalots de la policia municipal va decidir dissoldre de forma violenta i sense mediació una concentració pacífica de joves davant del bar Bemba. L’assalt policial es va saldar amb 11 joves detinguts i més de 20 persones ferides. La desproporció en l’ús de la força per part de la policia municipal sumat a que el consistori es va sumar com a acusació particular contra nosaltres, ens fa pensar en que aquesta va ser una actuació de caire repressiu, contra un sector crític de la joventut sabadellenca. Lluny de ser un fet puntual, fou el paradigma de la forma autoritària de fer del govern Bustos.

No obstant, la solidaritat de la població de Sabadell s’ha mostrat en multitud
d’actes de suport als detinguts, en una recollida de signatures de més de 130
organitzacions socials, culturals, sindicals polítiques, etc. i més de 1.000 adhesions individuals, o en les massives manifestacions del 3 d’octubre del 2003 i el 22 d’abril del 2017 quan milers de persones van sortir al carrer a denunciar aquesta injustícia i reclamar l’absolució de tots els detinguts.

Ara, 14 anys després se’ns demanen penes que superen els dos anys i mig de
presó. És per això, que convoquem a tots i totes les solidàries a concentrar-se
davant la porta dels jutjats de Sabadell el mateix dia del judici (18 de gener) a les
8:30h on tindrà lloc també una roda de premsa per part del grup dels encausats del
cas Bemba.

Absolució detinguts!
Grup d’encausats del Cas Bemba.

Comunicat davant la detenció del company Carles

Avui, 7 de gener, han detingut el nostre company Carles, imputat en el macrosumari Som 27 i més. Com col·lectiu d’imputades denunciem la seva detenció que respon a una ordre de crida i cerca que no ha estat en cap moment notificada a les nostres advocades. A les 13 h ha estat alliberat, després de passar per disposició judicial.

A en Carles, com a la resta d’imputades, ens segueixen demanant penes de 11 a 14 anys de presó, penes-multa de 9.500 €/persona i una Responsabilitat Civil de 14.000 €. Penes que la Fiscalia Espanyola ha ratificat i segueix demanant, per tal de perseguir tot moviment polític, per escapçar militants arreu del nostre territori, per tal de criminalitzar tota dissidència que vagi contra els seus interessos.

Com a Som 27 i més, seguirem denunciant i posant el dit a la nafra a aquelles qui estan coartant la llibertat i volen fer d’aquest macrosumari una victòria repressiva. Seguirem posant en relleu com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el seu Equip de Govern continua sense retirar la Responsabilitat Civil que se’ns imputa, agreuja el nostre cas i demostra la seva determinació en portar-nos a presó per defensar un model d’universitat pública, gratuïta i d’accés a les classes populars del territori. Un model que continuarem defensant amb urpes i dents, els agradi o no.

En aquest context, cal destacar que la UAB encara faci cas omís a la moció aprovada en el Claustre de la Universitat del 15 de desembre de 2016 on va sortir l’absolució del nostre cas.

El nostre cas torna a deixar en evidència que el cos de les forces repressives i d’ocupació que són els Mossos d’Esquadra, estan fent de la persecució política una constant que ens travessa com a moviments populars. Bon exemple d’això en són els seus fitxers de seguiment il·legals totalment coneguts i que en el nostre cas, afegim el seguiment a militants imputades de Som 27 i més.

Avui ha estat en Carles, però és evident que això no acaba aquí La seva espiral repressiva ha fet entreveure la punta de l’iceberg, però sabem que les ordres de crida i cerca continuen per moltes de nosaltres. Això, en cap cas voldrà dir que ens faran restar callades, isolades ni res similar. Les esperarem posant el nostre cos, lluitant com hem fet sempre.

Fiscalia, Mossos d’Esquadra i UAB, diferent collar pel mateix gos. A la seva repressió, solidaritat

Imputades de Som 27 i més

Bellaterra, 7 de gener de 2018